CAVALL MENORQUI

- És aquest tipus de cavall un altre cas típic de raça molt antiga, que ha aconseguit a través dels segles mantenir-se com a raça ben diferenciada i que se mantén fortament arrelada a les tradicions de l’illa de Menorca.

- Origen: Tots els autors coincideixen que el cavall menorquí, igual que el cavall mallorquí, està englobat dins el grup d’equins del llevant de la península ibèrica, al que també pertanyé el ja desaparegut cavall català. Animals forts, de bona grandària, aptes pel treball i la cria, que s’han mantingut malgrat el pas del temps i l’entrada d’altres races, amb unes característiques pròpies que l’han fet molt apreciat, no sols a l’entorn rural, sinó també dins l’ample mon de l’equitació.
Degut a la seva participació directe des de fa més de dos cents anys a les festes tradicionals, no ha passat mai les hores baixes que, per exemple, ha passat el cavall mallorquí, però és just reconèixer que la creació del Registre Matrícula obert a Madrid l’any 1988, per la Jefatura de Cría Caballar del Ministeri de Defensa, fou una passa decisiva pel cavall de raça menorquina.

- Caràcters generals. És un animal harmònic, de caràcter tranquil, plantós i obedient. És de conformació eumètrica, longilini i de perfil fronto-nasal lleugerament convex. És de silueta esvelta i el color de la seva capa és negre.

- Característiques més destacades. El cap és llarg, de grandària mitjana, sec i descarnat, però harmònic. Les orelles són també de grandària mitjana, de correcte implantació i amb les puntes divergents i mòbils. Els ull són rodons, amb les òrbites ben marcades, el que li dona una expressió de mirada molt viva. Els oronells són poc destacats, el que ocasiona que el cap tengui una forma allargada.
El coll és robust, de llargària mitjana, lleugerament arquejat, ben musculat i potent, amb bona inserció amb el cap el cap i tronc. La cabellera és forta i abundant. El tronc és allargat amb la creu estreta, però poc destacada.. El pit és d’amplària mitjana i el costellam tirant aplanat. La línia dorsolumbar és recta i la gropa un poc caiguda.
Les extremitats són llargues, ben aplomades i, en general, poc musculades. Els genolls i garrons són forts i amples i potons forts i no molt grossos. La coa és de inserció baixa, llarga i de pèl llarg i fort.
El color del pèl és el negre, en totes les seves variants, el que li dona un aspecte molt elegant. S’accepten taques blanques a la cara i les extremitats, sempre que siguin de reduïda extensió.

- Dades generals.El cavall de raça menorquina és un cavall noble, de sang calenta, rústic, resistent i enèrgic, amb una gran aptitud per la sella i el tir, encara que la seva aptitud més valorada al dia d’avui és per la seva participació a les festes populars a l’Illa de Menorca, on és insubstituïble.
La cria de cavalls menorquins no ha estat fins ara una activitat productiva per ella mateixa, sinó complementària de les altres activitats ramaderes de l’illa.
La progressiva demanda d’aquest animals, tant a nivell interior com forana, degut a la gran promoció de la raça que les festes populars han fet , ha ocasionat que, actualment l’objectiu principal de Les ramaderies de cavall menorquí sigui la venda de cries.
L’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina, és molt activa i organitza anualment el mes de maig, el concurs morfològic de la raça a Mercadal, lloc i punt de referència per la seva millora i control de qualitat. El número d'animals inscrits al Registre de la raça, a setembre de 2002 és aproximadament de 1200 animals.